Fa dotze anys que Tomàs Ballesté va deixar la ciutat per passar a ser l’únic habitant d’un poble abandonat amb més de 1.200 anys d’història
Una càmera, un poble gairebé buit i un home que va decidir canviar completament de vida. El youtuber Diego Revuelta ha viatjat fins a Solanell, a l’Alt Urgell, per conèixer Tomàs Ballesté i explicar la seva particular història. El creador de contingut publica al seu canal de YouTube reportatges i entrevistes en què busca donar veu directament als protagonistes, i aquesta vegada ha posat la mirada en aquest petit nucli de Montferrer i Castellbò.
El vídeo permet descobrir la vida quotidiana de Tomàs en un indret marcat pel despoblament i ha tornat a donar visibilitat a una història singular del Pirineu. Tal com recull El Periódico arran del reportatge de Revuelta, Tomàs va arribar a Solanell fa dotze anys. Tenia 52 anys i travessava un moment en què necessitava replantejar-se moltes coses.
Ara en té 64. I continua allà.
Una visita que va acabar canviant-li la vida
La primera vegada que Tomàs va arribar a Solanell no va trobar el bucòlic poble de muntanya que apareix a les postals. Al seu davant hi havia cases deteriorades, pedra, vegetació i les cicatrius que deixa el despoblament quan passa durant dècades.
No semblava, d’entrada, el lloc on començar una nova vida.
Però hi va tornar.
La situació personal de Tomàs havia canviat profundament. Un problema de salut li havia provocat la pèrdua de visió d’un ull i la seva etapa laboral anterior havia arribat al final. Durant un temps va anar a viure a Girona, on residia la seva filla.
Va ser en aquell context quan, a través del seu germà, va conèixer el projecte de recuperació de Solanell. El que inicialment havia estat una visita va començar a transformar-se en una possibilitat real.
Als 52 anys va decidir provar de començar una altra vegada.
Solanell no li regalava una vida feta
Marxar a viure a un poble pràcticament despoblat és molt diferent de traslladar-se a qualsevol altra localitat. Solanell no esperava Tomàs amb totes les comoditats preparades.
Una part important dels immobles necessitava rehabilitació i ell no era paleta ni constructor. Això, però, no va impedir que acabés aprenent.
Va observar, va preguntar a persones que en sabien més i va recórrer també a vídeos i tutorials per adquirir coneixements. La necessitat el va portar a aprendre a treballar amb les mans i participar en la recuperació dels espais que l’envoltaven.
La pedra que durant la primera visita podia simbolitzar l’abandonament va començar a significar exactament el contrari: reconstrucció.
De la ciutat al silenci del Pirineu
El canvi no era només geogràfic. La vida quotidiana de Tomàs també es va transformar.
En una ciutat, gairebé tot és a pocs minuts. A Solanell, cada desplaçament s’ha de pensar d’una altra manera. No hi ha una botiga sota de casa, ni bars, ni restaurants, ni una successió constant d’aparadors.
Això l’ha portat a reduir considerablement les seves necessitats de consum.
Tomàs explica que viu amb un subsidi d’uns 480 euros mensuals, que al llarg dels anys ha pogut complementar amb diferents feines. Una quantitat que podria resultar molt difícil de gestionar en una ciutat, però que ell encaixa en una vida amb unes despeses i unes necessitats diferents.
No significa que viure al Pirineu sigui gratis. Significa que la seva manera de gastar, comprar i organitzar-se ja no és la mateixa.
Aprendre també la història del territori
La relació de Tomàs amb l’Alt Urgell va anar creixent més enllà de casa seva. Durant una etapa va treballar a l’arxiu comarcal, on va poder entrar en contacte amb documents i històries del territori.
Això li va permetre aprofundir en el passat de la zona de Castellbò i entendre millor el lloc on havia decidit instal·lar-se.
Perquè darrere les cases buides de Solanell no hi havia simplement un poble abandonat. Hi havia generacions de persones que hi havien nascut, treballat, format famílies i acabat marxant.
Un poble de l’Alt Urgell que va quedar buit
Solanell forma part del municipi de Montferrer i Castellbò i és un exemple de l’impacte que el despoblament va tenir en molts petits nuclis del Pirineu durant el segle XX.
Les famílies van anar marxant progressivament i el poble va acabar quedant sense població estable. Les cases es van anar degradant i durant anys el futur del nucli semblava escrit.
Però dècades després va néixer un projecte per recuperar-lo.
La rehabilitació de cases i la implicació de diferents persones han permès que Solanell torni a tenir activitat. I és precisament en aquest procés on apareix la història de Tomàs.
Dotze anys després, continua a Solanell
Hi ha una dada que explica la història millor que qualsevol discurs: Tomàs va arribar-hi fa dotze anys i encara no ha marxat.
El que podia haver estat una experiència temporal s’ha convertit en una etapa fonamental de la seva vida.
Ha après a rehabilitar, ha conegut la història de la vall, ha hagut d’adaptar la seva economia i ha descobert què significa passar els dies en un indret on el silenci ocupa l’espai que en una ciutat pertany als cotxes, als comerços i a la gent.
Un home i un poble que van començar de nou
Potser és aquí on la història que Diego Revuelta ha portat ara davant la càmera adquireix una dimensió diferent.
Quan Tomàs va arribar a Solanell, ell necessitava reconstruir una part de la seva vida i el poble necessitava reconstruir les seves cases.
Dotze anys després, tots dos continuen allà.
Solanell segueix sent un nucli minúscul del Pirineu, lluny de convertir-se en un poble multitudinari. Tomàs continua vivint entre muntanyes, pedra i silenci.
I aquell home que als 52 anys va arribar a un poble que havia quedat pràcticament buit pot dir ara que una decisió que semblava improbable va acabar convertint-se en casa seva.
- Et Recomanem -
