Deu ponis pottoka netegen finques d’Aristot per reduir el risc d’incendis. El projecte escalarà a altres llocs o quedarà com un cas aïllat?
Un ramat de deu ponis de raça pottoka s’ha instal·lat aquest estiu al poble d’Aristot, al municipi del Pont de Bar, per reforçar la prevenció d’incendis mitjançant el silvopasturatge. La iniciativa arriba al Pirineu després d’onze anys de gestió forestal de la Fundació Miranda al Parc del Garraf.
Un pla pilot per netejar finques abandonades
El projecte és impulsat per la Fundació Miranda en col·laboració amb un ramader de la localitat. L’objectiu és netejar finques i sotaboscos abandonats en un territori amb risc creixent d’incendi a causa de l’abandó de terrenys i un bosc que ha anat guanyant terreny.
Els pottoka són una raça de cavall rústic originària del País Basc, de petita mida, sense sortida comercial al mercat de la carn ni ús com a muntura. Però tenen una gran capacitat d’adaptació als entorns forestals.
El seu pes reduït en relació amb altres grans herbívors, com vaques o cavalls de més envergadura, fa que no compactin el sòl ni espatllin marges de pedra seca ni bancals aprofitats tradicionalment per al cultiu a les vessants de muntanya.
La seva introducció respon a l’abandonament de terrenys agrícoles
L’abandó de terrenys agrícoles ha fet guanyar terreny al bosc en els últims anys. Això ha provocat l’acumulació de combustible fi que, combinat amb les altes temperatures, incrementa el risc d’incendi.
El pasturatge d’aquests animals ajuda a reduir aquesta càrrega vegetal. Obre espais i afavoreix la presència d’espècies de flora i fauna pròpies dels ambients mediterranis.
La seva activitat contribueix a mantenir el mosaic agroforestal que tradicionalment havia caracteritzat el paisatge pirinenc.
Un model que arriba amb onze anys d’experiència
La Fundació Miranda porta onze anys gestionant silvopasturatge al Parc del Garraf. Ara trasllada aquest model al Pirineu amb una raça específica que no té sortida comercial però sí una funció ecològica clara.
El projecte pilot al Pont de Bar posa a prova si aquesta eina pot funcionar en un context de muntanya amb finques fragmentades i abandonades. La pregunta és si pot escalar a altres terrenys de l’Alt Urgell o si quedarà com a experiència aïllada.
El debat de fons: gestió forestal sense ramaderia ni mà d’obra
L’abandó del medi forestal és el principal combustible dels incendis. Les administracions locals tenen poc marge per gestionar muntanya sense ramaderia ni mà d’obra.
El silvopasturatge amb pottoka no és una novetat conceptual, però sí ho és veure’l aterrat a l’Alt Urgell amb una raça tan específica.
La iniciativa apunta a una disjuntiva que afecta molts municipis de la comarca: com mantenir el paisatge obert i reduir el risc d’incendi quan les finques estan abandonades i no hi ha activitat ramadera.
Que un projecte petit assenyali aquesta disjuntiva ja és matèria d’anàlisi. El model pot oferir una via per recuperar finques sense necessitat d’inversió en maquinària ni en mà d’obra constant.
Una raça sense sortida comercial però amb funció ecològica
Els pottoka no tenen sortida al mercat de la carn ni es fan servir com a muntura. Això els converteix en una raça sense valor comercial directe, però amb una funció ecològica clara en la prevenció d’incendis.
El seu petit tamany i la seva rusticitat els permeten adaptar-se a terrenys difícils i alimentar-se de vegetació que altres herbívors no aprofiten. Això els fa especialment útils per netejar sotaboscos i finques abandonades.
La seva presència també afavoreix la biodiversitat i manté obert el paisatge, cosa que redueix la càrrega de combustible vegetal i facilita l’accés en cas d’incendi.
El projecte arriba en temporada d’alta sensibilitat
La iniciativa s’ha fet pública aquest estiu, coincidint amb la temporada de major sensibilitat per incendis forestals al Pirineu. Les altes temperatures i la sequera incrementen el risc d’incendi, i la gestió forestal amb ramaderia apareix com una eina de prevenció.
El projecte pilot al Pont de Bar posa sobre la taula si el silvopasturatge amb pottoka pot ser una solució escalable o si quedarà com a experiència puntual. La resposta dependrà de la capacitat de replicar el model en altres finques i de la implicació de ramaders i administracions locals.
El que sí queda clar és que l’abandonament de terrenys agrícoles i la manca de gestió forestal són el principal repte per a la prevenció d’incendis a l’Alt Urgell.
- Et Recomanem -
