Vaga d’hores extres al parc comarcal: l’Alt Urgell afronta l’estiu amb el dispositiu mínim

El parc comarcal de la Seu d’Urgell ha deixat de fer hores extres voluntàries en plena temporada d’incendis. La qüestió és si el dispositiu ordinari pot cobrir un territori tan extens i complex.

Els bombers del parc de la Seu d’Urgell han sumat-se a la mobilització impulsada pel col·lectiu Bombers de la Generalitat i han deixat de fer hores extres voluntàries. La mesura, vigent des de l’inici de juliol, afecta tots els parcs funcionaris de la Regió d’Emergències de Lleida i del Pirineu.

La protesta ja compta amb el suport de gairebé tots els parcs i especialitats operatives de Catalunya, segons ha informat la secció sindical de la CGT. El moment no és casual: coincideix amb la temporada d’estiu, quan el risc d’incendis forestals i l’activitat turística a la comarca són més elevats.

El servei públic sostingut pel compromís personal

La principal reivindicació dels bombers és denunciar que el funcionament habitual del cos ha depès durant anys del compromís personal de la plantilla. Segons expliquen, molts efectius han acceptat de forma voluntària fer un elevat nombre d’hores extraordinàries per cobrir la manca de personal i assegurar la resposta davant les emergències.

Això planteja una pregunta incòmoda: si el servei ordinari necessita hores extres voluntàries per funcionar, vol dir que el dispositiu oficial és insuficient? La CGT sosté que sí, i que aquesta situació s’ha normalitzat sense que l’Administració hi posi solucions estructurals.

El parc de la Seu d’Urgell no és un parc qualsevol: cobreix un territori ampli, amb orografia complicada i nuclis de població dispersos. La capacitat de resposta ràpida és clau en emergències forestals, accidents de muntanya o sinistres en carreteres de difícil accés.

Què reclamen els bombers

Més enllà de les hores extres, els bombers exigeixen l’aplicació total de la normativa de prevenció de riscos laborals dins la feina. També demanen que es garanteixi la gestió de tòxics i contaminants després dels serveis als quals es troba exposat el personal.

La mobilització preveu la no realització dels anomenats serveis M0 i M1, i que es deixi de fer hores extraordinàries voluntàries mentre no hi hagi un acord amb l’Administració. Aquestes mesures de pressió busquen forçar el Departament d’Interior a abordar problemes que, segons els professionals, s’arrosseguen des de fa anys.

El sindicat apunta que el compromís dels bombers no pot substituir indefinidament una planificació adequada de recursos humans.

Què significa per al veí de l’Alt Urgell

Per al veí de la comarca, la pregunta és clara: quin marge de cobertura queda quan cessa el sobreesfuerç voluntari del personal? Si el dispositiu ordinari no és suficient per atendre el territori, la resposta davant una emergència pot alentir-se o quedar limitada.

No es tracta d’entrar en el conflicte laboral, sinó d’entendre què hi ha en joc. Un parc comarcal com el de la Seu d’Urgell és la primera línia de resposta en incendis, accidents de trànsit, rescats en muntanya i altres emergències. Si el servei ha funcionat gràcies a hores no obligatòries, la pregunta és si l’Administració ha dimensionat bé la plantilla.

La mobilització també posa sobre la taula la salut laboral dels bombers: l’exposició a tòxics i contaminants és una realitat del servei, i la gestió d’aquests riscos no pot quedar en segon pla. Un cos de bombers amb condicions laborals precàries acaba sent un servei públic més fràgil.

Un debat que va més enllà de la Seu

El Departament d’Interior haurà de decidir si respon amb mesures concretes o si deixa que la situació s’allargui. Mentrestant, el veí de la Seu i de la comarca viu amb un dispositiu que, segons els propis professionals, funciona per sota del que seria necessari.

La pregunta final és si el servei públic d’emergències està garantit amb els recursos ordinaris o si, com sostenen els bombers, s’ha sostingut durant anys gràcies a un esforç que no hauria de ser voluntari. La resposta no és tècnica: és política i afecta directament la seguretat de la comunitat.