Peramola defensa la compatibilitat entre l’escalada i la conservació del patrimoni arqueològic del Roc del Rombau

ACN Peramola – L’Ajuntament de Peramola (Alt Urgell) defensa la compatibilitat entre l’escalada i la conservació de les pintures rupestres i els jaciments que hi ha al Roc del Rombau. Tot plegat, després que el Departament de Cultura hagi delimitat l’entorn de protecció d’aquest patrimoni, que abasta una superfície total de 36 hectàrees. Segons el document publicat al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC), es prohibeixen les activitats esportives d’escalada en l’àrea de la zona arqueològica, a més d’acampar i fer fogueres. Un fet que ha generat incertesa, tenint en compte que no s’ha acabat de detallar la zona on s’aplica aquesta restricció. Davant d’aquesta situació, el consistori té previst reunir-se amb tècnics de Cultura en uns dies.
Les pintures es troben a uns sis metres d’alçada de la base de la gran paret vertical del Roc del Rombau, ocupen una superfície de 110 centímetres quadrats i estan reconegudes com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN). Cal tenir en compte que la Llei del Patrimoni Cultural Català estableix que l’art rupestre és indestriable del seu entorn paisatgístic i, per tant, els indrets on es conserven han de quedar protegits. De fet, aquest valor excepcional va motivar, l’any 1998, la inclusió de l’Art Rupestre de l’Arc Mediterrani de la península Ibèrica (ARAMPI) a la Llista de Patrimoni Mundial de la UNESCO.

L’alcalde de Peramola, Joan Puig, creu que la delimitació de l’entorn de protecció que s’ha aplicat al Roc de Rombau és “molt restrictiva” i que podria afectar algunes vies d’escalada que es consideren “importants” per al col·lectiu que practica aquesta activitat esportiva. Per tot plegat, han demanat poder parlar amb el Departament per acabar d’entendre les seves implicacions i, en la trobada prevista per d’aquí a uns dies, esperen conèixer els criteris amb què han basat la norma.

Puig explica que en el moment de la inclusió de les pintures com a Patrimoni Mundial de la UNESCO ja es va fer un tancat per protegir-les i es van instal·lar cartells informatius a la zona. Ara, amb la nova restricció, l’alcalde comenta que ha rebut trucades de persones de diferents punts de l’Estat interessant-se per aquesta qüestió, tenint en compte, ha apuntat, que “Peramola és un centre d’escalada a escala mundial”. Per aquest motiu, es mostra preocupat pels efectes que pugui tenir la delimitació d’aquest entorn de protecció.

“Crec que hi cap tot, que per les pintures i els jaciments està bé que es reguli, però, que sempre hi pot haver excepcions o punts diferents que permetin dur a terme totes les activitats que es fan a la muntanya”, assegura l’alcalde de Peramola. En aquest sentit, afirma que la comunitat d’escaladors sempre ha estat “respectuosa” amb el patrimoni d’aquest entorn. A més, es mostra obert a col·laborar amb Cultura en el cas que calgués fer una regulació de les activitats a la zona.

Àrea d’autocaravanes i centre d’escalada

Pel que fa a la prohibició d’acampar a la zona protegida, el primer edil explica que el consistori va habilitar fa gairebé tres anys una àrea d’autocaravanes. A més, fa un parell d’anys es va posar en marxa un Centre d’Acollida i Dinamització de l’Escalada i Esports de Mitja Muntanya a l’edifici de l’antic casino de la localitat, tenint en compte que és una zona d’afluència d’escaladors d’arreu del món.

Daniel Forgeng és un dels escaladors que practica aquesta activitat al Roc de Rombau. Va néixer als Estats Units, porta 13 anys vivint a Catalunya I actualment està establert a Coll de Nargó (Alt Urgell). Apunta que la muntanya és molt coneguda “i és un recurs per a la comunitat de l’escalador que és com molt important”. A més, assegura que fa molts anys que es practica aquesta activitat i que sempre han respectat la zona protegida on es troben les pintures rupestres.

Per la seva banda, Ivan Cercós coincideix a situar la paret com una de les més rellevants del món en escalada esportiva, pel fet que allà es poden fer vies d’elevada dificultat. En el seu cas, viu a Solsona i fa 17 anys que acudeix a aquesta zona. “Els escaladors sempre hem pogut conviure amb aquestes pintures”, afirma, tot afegint que la seva presència a la muntanya ha contribuït a la protecció de les pintures davant de possibles actes vandàlics.

Tot i que la cronologia de les pintures no és precisa, els motius representats són característics de la pintura esquemàtica, que té el seu origen al Neolític final i un període d’esplendor entre l’edat del bronze i l’edat del ferro. El conjunt rupestre presenta una composició principal envoltada de diversos motius secundaris. Destaquen sis figures d’estil esquemàtic-abstracte, entre les quals sobresurt una figura central formada per cercles concatenats. Les representacions, executades amb traç simple, s’acompanyen de digitacions i d’altres restes pictòriques.