No totes les fallades de memòria són patològiques, diu Martínez-Horta: “tenir la impressió que ens falla la memòria no vol dir sempre que s’hagi de patir una malaltia neurodegenerativa”

Dormir malament, l’estrès o l’ansietat poden fer que la memòria falli sense que hi hagi malaltia. Però si els oblits són repetitius i afecten rutines bàsiques, sempre convé actuar i consultar amb un expert, tal com defensa el neuropsicòleg Saúl Martínez-Horta, qui ens detalla en aquest article com l’acumulació anòmala de proteïnes amiloide i TAU fa mal a les neurones, i per què cuidar la salut cardiovascular pot endarrerir l’inici de malalties com l’Alzheimer.

Aquest expert a l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i director de la Unitat de Neuropsicologia del Centre de Diagnòstic i Intervenció Neurocognitiva (CDINC) de Barcelona ens explica en una entrevista amb Europa Press Salut Infosalus que el fet de tenir la impressió que ens falla la memòria no significa sempre que s’hagi de patir una malaltia neurodegenerativa.

“Són molts els actors implicats a donar forma a la memòria i pot ser que algun s’hagi espatllat, però això no vol dir necessàriament que hi hagi una malaltia darrere. Hi ha moltes situacions que poden afectar les funcions cognitives com dormir malament, l’estrès o l’ansietat”, apunta.

QUAN SÍ SOSPITAR QUE ALGUNA COSA NO VA BÉ

Ara bé, si ja hi ha una experiència recurrent de pèrdua de memòria, ja és una cosa evident per exemple dins d’una família, es pensa que ‘allà passa alguna cosa’, i la persona repeteix i pregunta constantment el mateix diverses vegades, tal com concreta aquest expert, o bé la persona oblida successos del dia a dia, com el fet d’haver dinat, si ja sorgeixen oblits en actes molt habituals, com saber quin és el portal de casa nostra, llavors sí caldria preguntar-se si ens falla la memòria.

“En aquests casos ja no podem considerar-ho com un succés anecdòtic o trivial, i cal aprofundir per comprendre què és el que pot precipitar que això passi, o fins i tot que vagi a pitjor. També aquests es poden aplicar a altres aspectes com el llenguatge o el comportament”, afegeix.

PER QUÈ S’INICIA LA NEURODEGENERACIÓ?

Avui dia, Martínez-Horta reconeix que es desconeix el mecanisme principal pel qual es posen en marxa els esdeveniments biològics que disparen la neurodegeneració, ja que no només la genètica juga sempre un paper determinant.

Explica que les proteïnes beta amiloide i TAU són dues proteïnes naturals del cervell que, quan funcionen correctament, compleixen rols essencials; però quan s’alteren poden tornar-se tòxiques per a les neurones, precipitant que les neurones fallin i, finalment, puguin morir, i estan al centre de moltes malalties neurodegeneratives, especialment de l’Alzheimer.

“Aquesta seqüència d’acumulació d’aquestes proteïnes i els seus efectes s’està avui en dia investigant en profunditat i per això l’esforç terapèutic avui es dirigeix a examinar com es pot prevenir la formació d’aquests residus tòxics i com eliminar-los”, afegeix.

CUIDAR EL NOSTRE ESTIL DE VIDA ÉS FONAMENTAL

Així, i amb independència que una malaltia neurodegenerativa estigui genèticament predeterminada en una persona -o no-, es coneguin les causes de la neurodegeneració -o no-, sí se sap, tal com destaca aquest expert coincidint amb la publicació de ‘El cielo que olvida sus estrellas’ (Planeta), que “un estil de vida saludable” és fonamental, així com cuidar els factors de risc cardiovascular, ja que això té un “impacte immens”.

De fet, remarca que el fet de cuidar-nos a nivell cardiovascular potser no et “lliura” de desenvolupar una malaltia neurodegenerativa, però si ens cuidem a nivell cardiovascular potser sí que se’n retarda l’inici, alhora que es pot convertir en un procés més benigne. “Per tant, la recomanació central és cuidar el nostre cos perquè això tindrà un impacte significatiu en el que ens pugui passar en el futur”, conclou.