La Seu es queda sense cinema: el buit que deixa el tancament dels Cinemes Guiu

La suspensió dels Cinemes Guiu deixa la Seu d’Urgell sense un espai cultural clau sostingut durant anys per una família.

La decisió dels Cinemes Guiu de deixar de programar de forma habitual a la Seu d’Urgell, tal com ha informat La Ciutat, obre una pregunta incòmoda: què passa quan un equipament cultural bàsic depèn exclusivament de la voluntat d’una família?

La resposta no és senzilla, però tampoc és nova.

El precedent de Pontevedra: sis mesos sense cinema

El 2013, Pontevedra va viure sis mesos sense cap cinema comercial, segons va documentar InfoLibre. La ciutat gallega va experimentar en carn pròpia què significa perdre l’única sala: no només desapareix una pantalla, sinó també un espai de trobada, una rutina col·lectiva i una oferta cultural que cap plataforma digital pot substituir del tot.

El cas de la Seu d’Urgell no és idèntic, però comparteix un patró: una sala emblemàtica, gestionada durant dècades per una família, arriba a un punt en què la continuïtat ja no està garantida. I l’Ajuntament, com en molts altres municipis, es troba davant d’un buit legal i pressupostari.

Quan el mercat deixa un forat cultural

A Granada, Pedro Martínez va comprar i rehabilitar el cine Ledy amb suport públic i fons europeus per retornar a un poble rural un equipament que havia desaparegut, segons va explicar EFE. El cas il·lustra una via possible: la intervenció pública per rescatar un servei que el mercat ja no sosté.

Però aquesta via requereix voluntat política, pressupost i un model de gestió que no sempre existeix. A Múrcia, per exemple, l’Ajuntament va discutir el futur del Cine Rex, canviant usos i obrint la porta que deixés de funcionar com a cinema malgrat el seu valor cultural i patrimonial, segons va informar elDiario.es.

La pregunta és: té l’Ajuntament de la Seu d’Urgell els instruments per garantir la continuïtat dels Cinemes Guiu? I, sobretot, té la voluntat?

El model de gestió: vocació familiar versus servei públic

Els Cinemes Guiu han funcionat durant anys com un servei públic de facto, però sostingut per un model privat i familiar.

El problema és que aquest model té data de caducitat. Quan la família es retira, el servei desapareix si no hi ha un relleu clar.

I aquí és on el debat es torna urgent: pot una ciutat com la Seu d’Urgell permetre’s perdre l’únic cinema? Té l’administració local capacitat per intervenir, ja sigui assumint la gestió, facilitant un traspàs o oferint suport a un nou operador?

Què es perd quan tanca un cinema

Més enllà de la pantalla, un cinema és un espai de socialització. És el lloc on adolescents queden sense supervisió adulta, on parelles fan la primera cita, on famílies passen una tarda de diumenge plujós.

També és un indicador de vitalitat urbana. Una ciutat sense cinema és una ciutat que perd un dels seus equipaments culturals més democràtics, accessible a totes les edats i classes socials.

I, finalment, és un símbol. La desaparició d’un cinema emblemàtic com els Guiu envia un missatge sobre el model de ciutat que es vol: una ciutat que aposta per la cultura com a servei públic o una ciutat que deixa que el mercat decideixi què mereix sobreviure.

El paper de l’Ajuntament: instruments i voluntat

La situació dels Cinemes Guiu planteja una pregunta de fons: quins instruments té l’Ajuntament de la Seu d’Urgell per garantir la continuïtat d’un servei cultural bàsic quan el motor privat es retira?

La resposta depèn de la voluntat política. Hi ha precedents d’ajuntaments que han assumit la gestió directa de cinemes, que han facilitat la compra per part d’entitats locals o que han ofert suport econòmic a nous operadors.

Però també hi ha precedents de ciutats que han perdut les seves sales sense que cap administració intervingués. Pontevedra va recuperar l’oferta cinematogràfica després de sis mesos, però no totes les ciutats tenen la mateixa sort.

El cas de la Seu d’Urgell és una oportunitat per debatre què vol ser la ciutat en l’àmbit cultural. I, sobretot, per decidir si la continuïtat d’un equipament com els Cinemes Guiu és una prioritat o un luxe prescindible.

Perquè, al final, el que està en joc no és només una pantalla. És la idea mateixa de què significa oferir cultura de proximitat en un municipi de dimensions mitjanes.