Categorías: Economia

El nou pla miner del govern espanyol detecta potencial d’elements crítics a Catalunya: “Si busques, pots trobar”

ACN Madrid – El nou programa d’exploració minera del govern espanyol destaca el potencial que tenen els Pirineus i les cadenes costaneres catalanes en elements com el plom, el zinc, el fluor, el bari, el coure, l’estany, el wolframi, el ferro i el manganès. El document, publicat aquesta setmana pel Ministeri per a la Transició Ecològica, constata que Catalunya té indicis d’acollir reserves de cinc dels 34 elements considerats “crítics” per la Unió Europea. L’objectiu de l’executiu espanyol és incrementar la producció minera de l’Estat per contribuir a l’autonomia estratègica d’Europa en un moment en què materials abans considerats poc rellevants han guanyat valor per la seva importància a l’hora de fabricar elements electrònics i de defensa.
Segons l’informe elaborat per la Subdirecció General de Mines i l’Institut Geològic i Miner d’Espanya (IGME), les principals mineralitzacions dels Pirineus són de plom i zinc, però també hi ha fluor i bari, coure, estany i wolframi. A la zona axial del Pirineu, la part més alta de la serralada que també arriba a l’Aragó, hi afloren també el ferro i el manganès. Pel que fa a les cadenes del litoral català, hi destaquen les mineralitzacions de fluor i bari, tot i que també s’hi troben petites concentracions de plom i zinc, ferro, manganès i coure.

“Si busques, pots trobar”

Tal com explica a l’ACN la geòloga de l’IGME Ester Boixareu, el procés miner és “molt llarg” perquè primer s’ha de trobar el mineral i, després, veure si hi ha suficient concentració i si es pot explotar de manera rendible. “Com a mínim poden passar deu anys”, assenyala. “De cada mil indicis de llocs on pensem que hi pot haver alguna cosa, un acaba en mina”, reconeix. Tot i això, remarca que “si busques, pots trobar, si no busques, no” i posa d’exemple el cas de la Xina, on s’han fet molts esforços per trobar terres rares i ara en són un dels principals productors.

Boixareu, que treballa al Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) a Madrid, recorda que a Catalunya hi ha avui una gran producció de potassa, que és molt important per produir fertilitzants, però assegura que hi ha marge per trobar i explotar altres minerals importants. “Catalunya va ser una gran productora de fluorita i se’n podria tornar a trobar, o barita, que és crítica i se’n podria trobar. A la serralada prelitoral i costanera podria haver-hi alguna cosa i al Pirineu també hi queda molt per explorar”, agrega.

El wolframi, un altre material rellevant pels seus usos en indústria, electrònica i defensa, també podria trobar-se a Catalunya. “Hi ha unes mines molt importants de wolframi a França, però amb un dipòsit que podria continuar al vessant de Lleida del Pallars, i alguna empresa ho està mirant. Hi ha or, però no és crític dins del pla, i també es podria investigar més, perquè al Pirineu hi ha indicis de cobalt. Són coses molt petites, però investigar no costa gaire. A les serralades catalanes també es pot trobar níquel o grafit”, detalla Boixareu.

Tot i que aquesta doctora en geologia admet que a escala espanyola Catalunya no és la zona minera “més interessant” en termes empresarials, apunta que hi pot haver oportunitats de creixement i negoci interessants per a zones despoblades. “Jo, que sóc pallaresa, em sembla que és més beneficiós viure d’una mina que del sector terciari i el turisme”, argumenta. En aquest sentit, destaca que el sector de la mineria dona ocupació de qualitat i té un baix impacte ambiental si es desenvolupa correctament.

L’activitat minera a Catalunya

Tal com detalla l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC), l’activitat minera de Catalunya es remunta a l’edat antiga amb explotacions de ferro, plom, coure, plata, sofre i or, entre d’altres. En temps més moderns i fins a mitjans del segle XX, es van mantenir mines en diversos nuclis arreu del territori, però aquest sector ha anat perdent pes fins a convertir-se en una activitat poc rellevant en comparació a altres activitats com la indústria, els serveis o l’agricultura. L’ICGC ho atribueix a l’elevada densitat de població i a les polítiques ambientals, que compliquen projectes de mineria industrial a gran escala.

“Les zones properes a les zones extractives poden contenir elevades concentracions de substàncies nocives per la salut i els ecosistemes susceptibles de ser mobilitzades, de manera que és important conèixer la seva presència i els processos que hi tenen lloc. A més a més els terrenys afectats per zones extractives sovint són inestables a conseqüència de l’activitat minera”, agrega l’institut a la seva pàgina web.

Els minerals i la transició energètica

El govern espanyol destaca que la transició energètica i digital que està en marca a Europa exigeix una “provisió adequada” de matèries primeres fonamentals que s’ha vist complicada pel context actual d’inestabilitat i competitivitat global. Així mateix, recorda que molts dels materials que calen per fer plaques, motors o bateries mostren avui un “elevat risc de patir interrupcions” a causa de la concentració de les fonts i la manca de substituts adequats i assequibles. Per això, ha localitzat “mineralitzacions d’interès” a diverses zones de tot l’Estat.

Per fixar les prioritats, el ministeri s’ha agafat a la llista de matèries primeres considerades com a fonamentals o crítiques per la UE, una classificació que s’ha anat actualitzant i ampliant cada tres anys, passant de 14 el 2011 a 34 el 2023. Per exemple, en l’última revisió s’ha inclòs el liti, essencial per a la fabricació de bateries, o el coure, element clau per a l’electrificació de l’economia. És en aquest context que el govern espanyol vol aportar la seva capacitat minera, ja que la Península Ibèrica és, juntament amb Escandinàvia, un dels principals focus de recursos subterranis de tot el continent.

L’anunci del nou programa d’exploració de minerals coincideix amb un nou moment de conflicte bèl·lic a l’Iran i l’Orient Mitjà que ha disparat els preus del petroli i el gas. Precisament, aquest context és similar al que va acompanyar l’aprovació del primer pla d’exploració minera, que data del 1975, encara durant la dictadura. En aquella època, l’esforç per una menor dependència exterior es va activar en un moment en què també es parlava de crisi del petroli i dels problemes concentrats a l’estret d’Ormuz, epicentre de les tensions actuals derivades de l’enfrontament entre l’Iran i els Estats Units.

La “potencialitat minera”

El pla del govern espanyol, que es marca un horitzó que arriba al 2030, destaca que la “complexitat geològica” de la Península Ibèrica deriva en una “gran riquesa mineral en pràcticament tot el territori”. De fet, asseguren que es poden trobar a Espanya una vintena de les 34 matèries primeres fonamentals definides el 2024 per la UE. La zona més important és el Massís Varisc o Ibèric, que presenta una “font potencial per a molts dels elements crítics” a l’oest de la península. Aquesta zona abasta part de Cantàbria, Astúries, Galícia, Castella i Lleó, Extremadura i Andalusia. En paral·lel, es mencionen altres zones, com els Pirineus o la Serralada Ibèrica, que travessa Castella-la Manxa i Aragó.

“Hem de verificar si aquests recursos disponibles són accessibles i viables per a l’explotació”, va ressaltar aquest dimarts la vicepresidenta i ministra de Transició Ecològica, Sara Aagesen a la roda de premsa posterior al Consell de Ministres. Per fer-ho, es vol unir la informació ja disponible amb nous estudis fets amb satèl·lits i drons. Tot plegat, per localitzar nous productes minerals en una labor a la qual es destinaran 182 milions d’euros.

Redacció

Entradas recientes

La formació en ciberseguretat guanya pes a les universitats i escoles de negocis

En un context en què l’agenda Espanya Digital 2026 defineix la indústria de la ciberseguretat…

11 hores hace

CharcutExpo 2026 reuneix 7.367 professionals de la xarcuteria a IFEMA i reforça el prestigi de l’ofici a Espanya

CharcutExpo 2026 reuneix 7.367 professionals de la xarcuteria a IFEMA i reforça el prestigi de…

11 hores hace

El Vallès suma una nova unitat de Traumatologia i Ortopèdia Infantil liderada pel doctor Gorka Knörr

El Hospital Universitari General de Catalunya impulsa una nova Unitat de Traumatologia i Ortopèdia Infantil…

12 hores hace

La Fundació la Caixa destina prop de 600.000 euros a 21 projectes d’entitats socials a Lleida

Les iniciatives seleccionades a la Convocatòria de Projectes Socials Catalunya 2025 de la Fundació ”la…

12 hores hace

Media Power Podcast analitza amb Óscar Mayo el model de negoci de l’Atlètic de Madrid

El director general d'Ingressos i Operacions de l'Atlètic de Madrid, Óscar Mayo, protagonitza una nova…

12 hores hace

El Milagrito suma la certificació Values-Based Company® als seus reconeixements empresarials

El distintiu Values-Based Company® certifica l'excel·lència organitzativa d'El Milagrito i la seva gestió responsable de…

16 hores hace

Esta web usa cookies.