Educació arriba a un acord amb CCOO i UGT per incrementar un 30% el complement salarial i baixar ràtios

ACN Barcelona – El Departament d’Educació ha assolit un acord amb CCOO i UGT per millorar les condicions laborals i salarials dels docents. El pacte inclou un increment del 30% del complement salarial autonòmic fins al 2029 i 23,2 milions d’euros per establir un complement retributiu al Personal d’Atenció Educativa (PAE). A més, inclou una rebaixa “progressiva” de les ràtios i es destinaran gairebé 300 milions d’euros més a l’escola inclusiva. A més, s’incorpora el cobrament de 50 euros per pernoctació. La inversió global de l’acord és de prop de 2.000 milions d’euros. El secretari de Millora Educativa, Ignasi Giménez, ha afirmat que Educació ha signat l’acord “per donar-hi compliment”, independentment de si s’aproven o no pressupostos.
Les xifres globals de l’acord inclouen 633 milions per incrementar un 30% el complement específic a infantil i primària; 624,3 per a la mateixa pujada a secundària; 299 per a la inclusiva; 395,17 milions per a la reducció de ràtios, 23,2 per al complement per al personal PAE, 18 per a mesures de desburocratizació i gairebé sis per al pagament de les pernoctacions.

En l’àmbit salarial, l’acord contempla una pujada progressiva del complement autonòmic en quatre anys, de tal manera que l’increment sigui del 8,5% aquest any, del 9% el 2027, del 6,25% el 2028 i també del 6,25% el 2029. En concret, s’assoleix un increment del complement específic de 2.960,79 euros a infantil i primària, i de 3.027,49 a secundària, que equival a uns 200 euros més al mes. Els beneficiaris seran 129.327 docents, incloent-hi tant els de la pública com els de la concertada.

Aquests increments s’abonaran en un pagament únic cada any, enguany durant el segon trimestre de l’any, i per a la resta d’anys durant el primer trimestre.

Educació també ha acordat amb CCOO i UGT una pujada del sou del PAE d’un 20% a través d’un complement. A la pràctica, aquest complement va de 290 euros als ajudants de cuina i netejadores als 473 per als tècnics d’educació infantil rural.

Baixada de ràtios progressiva

Una altra de les mesures importants que contempla l’acord és una reducció progressiva de les ràtios. En primer lloc, Educació assegura que el cus vinent el 90% dels grups públics tindran ràtio màxima de 20 alumnes a I3, quan l’actual és de 25. El curs següent aquesta ràtio a 20 alumnes es fixarà a tots els grups públics d’I3.

Pel que fa a l’ESO, la ràtio actual és de 30 alumnes i l’acord inclou que el curs vinent no hi haurà sobreràtios als centres públics i que el curs 2027-2028 s’iniciarà una reducció “progressiva” a 25 alumnes a 1r d’ESO, prioritzant els centres de màxima i alta complexitat.

A batxillerat, es garantirà no superar la ràtio màxima de 35 als centres públics el curs vinent i baixar-la a 30 de manera “progressiva” a 1r de batxillerat a partir del curs següent, prioritzant també els centres de màxima i alta complexitat.

Per últim, a l’FP l’objectiu és no superar les ràtios de 30 alumnes a cicles de grau mitjà i superior el curs vinent, ni de 20 al grau bàsic. A partir del curs 2028-2029, les ràtios han de ser de 25 alumnes a grau mitjà i superior, i de 20 al grau bàsic.

Un màxim del 3% de places perfilades

Un altre dels àmbits acords fa referència a les conegudes com a places perfilades, que són aquelles per a les que es demanen unes competències o requisits addicionals. El pacte inclou que el curs 2027-2028 el percentatge de places perfilades no podrà superar el 3% del total de places estructurals. Això suposarà passar de 7.000 places perfilades actualment a unes 2.500. I és que de cara a d’aquí dos cursos se suprimiran els perfils de Competència digital, Metodologies amb enfocament globalitzat i Educació visual i plàstica. Les places perfilades suprimides passaran a ordinàries. En aquest àmbit, es farà una avaluació de l’impacte dels perfils en els resultats i es revisaran quins s’han de mantenir i quins s’han de modificar.

A més, Educació ha afirmat que ja no es faran entrevistes per cobrir aquestes places, tot i que les entrevistes sí que es mantindran pel que fa a la inclusiva i en aquells llocs de treball “que tenen a veure amb el benestar de l’alumnat”, segons ha explicat Giménez.

D’altra banda, el pacte inclou el compromís de convocar concursos de trasllats anuals, alternant l’autonòmic i l’estatal. L’objectiu és assolir taxes d’estabilització del 65% el 2027 i del 85% el 2028. Actualment aquesta taxa és del 57%.

Consolidació de 300 integradors i educadors socials

En l’àmbit de la inclusiva, les mesures contemplen gairebé 200 milions d’euros per a diferents mesures. Entre aquestes, 87,6 per al manteniment de 300 integradors i educadors socials que ara formen part d’un programa que finalitza l’agost del 2027. Educació ha afirmat que es “generalitzarà progressivament” la figura de tècnics d’integració social als centres de primària i d’educadors socials als d’ESO a partir del 2027-2028.

A més, hi ha 6,3 milions per a augmentar les dotacions de personal als centres d’educació especial, amb una previsió màxima de 80 grups nous; així com 3,8 milions per incorporar 85 mestres d’audició i llenguatge els dos cursos vinents. També es destinaran 2,2 milions a incorporar de manera progressiva monitoratge de suport, conegut com a vetlladors, a la postobligatòria entre 2026 i 2030, entre altres mesures.

En relació amb el currículum, s’ha establert que en el cas de futures modificacions es crearà un mecanisme de consulta prèvia a les organitzacions sindicals signants. Es crearan també grups de treball integrats per docents de les diferents etapes i especialitats curriculars i la participació en aquests grups computarà com a mèrit.

Una altra mesura és la revisió de les dotacions d’aules d’acollida, per tal d’adequar-les a la realitat del sistema educatiu. Per tal d’aconseguir-ho, es farà un seguiment mensual de la matrícula de l’alumnat nouvingut susceptible d’aquest recurs. A més, a partir del curs vinent s’haurà d’implementar una ràtio màxima de 18 alumnes per aula d’acollida.

Més enllà d’aquests àmbits, l’acord inclou mesures per a la desburocratització i l’impuls d’una iniciativa legislativa per incorporar en l’ordenament jurídic la consideració del professorat com a autoritat pública.

Valoració positiva per part d’Educació i els sindicats signants

Les negociacions es van intensificar arran de la vaga convocada unitàriament per tots els sindicats l’11 de febrer. En primer moment, Educació va plantejar un increment del 15% del complement específic el 2029, que es traduïa en 1.500 euros més en quatre anys. A partir d’aquí, ha anat incrementant aquest plantejament fins a assolir la pujada del 30% del complement específic acordada aquest dilluns, que Educació ha explicat que és la darrera proposta que podia assumir. Aquest complement no es modificava des del 2001.

Giménez s’ha mostrat molt satisfet per l’assoliment de l’acord, que ha considerat que és “històric”. Ha destacat que la seva aplicació situarà els docents com els tercers millors pagats de l’Estat, quan ara eren “dels pitjor remunerats”. Ha reconegut que el procés de negociació ha estat “complex i llarg”, i ha apuntat que malgrat que només s’ha signat amb dos sindicats, part de les propostes incorporen també aspectes treballats amb USTEC. Giménez ha confiat que aquest acord suposi un “punt d’inflexió” al sistema educatiu.

Per la seva banda, la portaveu de CCOO, Ester Vila, ha explicat que per prendre la decisió de signar han fet una valoració general de la proposta, no només de l’aspecte salarial. A més, ha defensat que no es podia assumir el risc de “deixar passar” les mesures que Educació posava sobre la taula. “Altres vegades ha passat que hem volgut aspirar a més i el que teníem sobre la taula ho hem perdut”, ha declarat.

Lorena Martínez, d’UGT, ha afegit que l’acord no suposa la fi de la negociació, però ha destacat que recull “gairebé totes les aportacions” que havien fet. Ha afirmat que “ningú pensava” que es podria passar d’estar d’entre els docents pitjors pagats a estar en la taula “mitjana alta” de la resta de les comunitats.

L’acord tindrà una vigència de quatre anys i es constituirà una comissió paritària de desplegament i seguiment amb representants dels sindicats signants.

Acord previ amb els mateixos sindicats

No és la primera vegada que l’administració assoleix un acord només amb aquests dos sindicats. La mateixa situació es va donar el gener del 2024, quan CCOO i UGT van signar un acord amb Educació per recuperar el primer estadi docent a sis anys -amb les retallades s’havia fixat a nou anys-, l’equiparació salarial dels professors tècnics d’FP i el cos de mestres de taller d’arts plàstiques i disseny, i la reducció calendaritzada de dues hores lectives per a majors de 55 anys.