Surt a licitació un estudi informatiu i ambiental per millorar 21 quilòmetres a l’N-260 entre Xerallo i el Pont de Suert

ACN Tremp – El Govern ha tret a licitació un estudi informatiu i d’impacte ambiental per millorar d’un tram de 21 quilòmetres de l’N-260, l’Eix Pirinenc, entre Xerallo i el Pont de Suert (Alta Ribagorça). Així ho ha anunciat el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, en una jornada a Tremp dedicada al futur del Pirineu. Entre altres mesures, al llarg d’aquest tram s’estudiarà la viabilitat d’un nou corredor de 6 quilòmetres, dels quals 2 amb túnel, per evitar el pas pel coll de la Creu de Perves. Es tracta d’una de les iniciatives previstes en un paquet de mesures per al Pirineu, que també inclou actuacions a l’Eix de Comiols, des de la variant d’Artesa de Segre fins a Vall-llebrera, a la Noguera, i el desplegament de la fibra òptica pública.
El Govern ha posat en marxa un paquet de mesures per al desenvolupament del Pirineu amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida, generar oportunitats econòmiques i garantir la cohesió territorial. Segons Dalmau, “moltes vegades s’ha construït un relat on el dinamisme econòmic i la modernitat semblaven exclusius de la franja litoral. Volem trencar aquesta inèrcia i entendre Catalunya com una xarxa de motors que espera recuperar la seva posició de referència econòmica al sud d’Europa. I això no es pot tenir si un d’aquests motors funciona per sota de la seva capacitat”.

Les mesures incloses en aquest paquet s’han explicat aquest dissabte en el marc de la jornada ‘Diàlegs per Lleida’ celebrada a Tremp. Primerament, el conseller de la Presidència ha anunciat la licitació de l’estudi informatiu i l’estudi ambiental per a la millora global de la carretera N-260, l’Eix Pirinenc, en el tram de 21 quilòmetres entre Xerallo i el Pont de Suert (Alta Ribagorça) amb un pressupost de 280 milions d’euros. Es tracta d’un projecte “per resoldre una qüestió troncal de mobilitat i donar resposta a un clam dels veïns i veïnes de l’Alt Pirineu”, ha explicat Dalmau.

Aquests estudis analitzaran diverses alternatives de traçat de la via, inclosa una variant de 6 quilòmetres dels quals 2 transcorreran en túnel per evitar el pas pel coll de la creu de Perves. L’actuació global s’emmarca en el conveni d’encomana de gestió signada amb l’Estat per millorar l’Eix Pirinenc amb un termini d’execució fins a l’any 2033 i amb un pressupost de 260 milions. D’aquests, 150 milions es dedicaran al nou corredor mentre que la resta, 110 milions, es destinaran a altres projectes al llarg de l’Eix.

Paral·lelament a la millora integral de l’N-260 en el tram que uneix els Pallars amb l’Alta Ribagorça, el Govern també ha anunciat accions per optimitzar altres eixos viaris del Pirineu. És el cas de l’Eix de Comiols, on també s’han licitat les obres de condicionament del tram de la carretera L-512 entre el Pont d’Alentorn i Vall-llebrera (Noguera), amb una inversió de 22 milions d’euros. Les obres començaran aquesta tardor i donaran continuïtat a la variant d’Artesa de Segre, mentre el Govern treballa en la definició dels projectes dels trams següents fins a Isona (Pallars Jussà).

Pel que fa a la C-28, que connecta el Pallars Sobirà amb la Val d’Aran, el Govern impulsarà diverses actuacions per millorar la seguretat i la funcionalitat de la via. Aquest mes de febrer s’iniciarà el procés d’informació pública de l’estudi d’eixamplament i millora del traçat al seu pas pel nucli de Sorpe (Alt Àneu), amb una inversió prevista de 10,5 milions d’euros. A més, aquest trimestre es licitaran obres per valor de 3 milions d’euros per implantar mesures de protecció davant allaus al port de la Bonaigua i durant l’any es faran actuacions de millora del ferm en diversos punts de la carretera a Naut Aran.

Impuls definitiu a la fibra òptica pública al Pirineu

La jornada també ha servit també per anunciar un acord amb el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible per desbloquejar el desplegament de la xarxa de fibra òptica de titularitat pública a l’Eix Pirinenc. D’aquesta manera, Dalmau ha defensat la connectivitat física del territori, però també la digital. “És l’única manera que tenim per garantir l’arrelament de la nostra població i reivindicar un territori dinàmic amb perspectives de futur”, ha conclòs.

El primer tram en el qual es treballarà serà entre Puigcerdà i la Seu d’Urgell, l’equivalent a uns 47 km. Es preveu que el projecte estigui redactat el mes de març per a la seva aprovació i posterior procés de licitació d’obra. Posteriorment, es reproduirà el model per avançar en el desplegament al total dels 470 km de l’Eix Pirinenc.

L’habilitació de fibra òptica pública al Pirineu és un pas més per completar la xarxa troncal de fibra òptica del país, tenint en compte que l’Eix Pirinenc és una carretera de l’Estat. Fins ara, aquesta infraestructura digital s’ha estès àmpliament per carreteres de la Generalitat, de les diputacions i municipals, arribant a superar els 8.000 km de desplegament el desembre de 2025.

El nou centre de l’IRTA a l’alta muntanya

La jornada d’aquest dissabte també ha comptat amb la presència del conseller d’Agricultura, Òscar Ordeig, qui ha presidit l’acte de cloenda, on ha anunciat la creació del primer centre de l’IRTA al Pirineu en una aposta per la descentralització de la recerca i la innovació en entorns rurals. Aquest centre es presentarà el 19 de febrer en un acte institucional a la Seu d’Urgell i s’incorporarà a la xarxa de recerca aplicada de l’IRTA distribuïda arreu del país, integrada per 20 centres.

La llei d’alta muntanya, en marxa

D’altra banda, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica té actualment en informació pública l’avantprojecte de la nova Llei d’alta muntanya perquè les entitats i la ciutadania interessada puguin presentar-hi al·legacions. El nou marc legal es concep com a llei de foment econòmic i dinamització del territori partint de la seva singularitat, i substituirà l’actual legislació aprovada fa més de 40 anys, per fer front als nous reptes i canvis econòmics, socials, ambientals i institucionals de les darreres dècades.

Entre d’altres, preveu impulsar cada sis anys un Pla d’actuacions estratègiques que recollirà els projectes innovadors, tractors de l’economia, generadors de benestar i amb efectes supramunicipals que rebran finançament públic.